╔s en gran messura, el mode mΘs fαcil d'instal╖lar Debian GNU/Linux, des d'un
joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la pαgina de venedors de CD).
TambΘ podeu descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian
i fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexi≤ de xarxa rαpida i una
grabadora de CD. Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD en la
vostra mαquina, podeu saltar-vos la secci≤ Arrencant des d'un CD-ROM, Secci≤
5.2; s'han abocat molts esforτos per a assegurar-se de que tots els fitxers
necessaris estiguin disponibles en el CD.
Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal╖laci≤ la vostra mαquina no tΘ suport per a l'arrencada des de CD, per≥ teniu el joc dels CD, podreu usar una alternativa estratΦgica ( com ara disquet, disc dur o arrencar en xarxa). Els fitxers que necessitareu per a l'arrencada a travΘs d'algun altre mitjα tambΘ estan en el CD; l'arxiu de Debian en la xarxa i la distribuci≤ de carpetes en el CD Θs idΦntica. Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos directoris i subdirectoris del vostre CD.
Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal╖laci≤, podreu habilitar la manera d'obtindre la resta dels fitxers necessaris des del CD.
Sin≤ teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els fitxers del sistema d'instal╖laci≤ i situar-los al vostre disc dur, disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel instal╖lador durant l'arrencada.
Quan descarregueu els fitxers des d'una rΦplica de Debian, assegureu-vos de
descarregar-los en mode binary, no en mode text ni tampoc mode
automαtic. ╔s important que reproduiu fidelment l'estructura de directoris de
la rΦplica per a crear una "sub-rΦplica" local. No serα realment
necessari que feu aix≥ si useu disquets; per≥ en farα mΘs fαcil la localitzaci≤
quan els necessiteu. Tindrφeu que comenτar l'estructura del vostre directori
local amb un primer directori anomenat disks-i386, per exemple:
current/_subarquitectura_/images-1.44/_sabor_/rescue.bin
No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori ni tampoc crear els que no necessiteu. Sols anomeneu els directoris igual que en la rΦplica i poseu els fitxers en els seus directoris corresponents.
Si la vostra mαquina estα configurada per a descomprimir/decodificar fitxers en la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta caracterφstica descarregant els fitxers del sistema d'instal╖laci≤. Doncs ja seran descompimits al seu temps pel instal╖lador. Descomprimir-los en el vostre sistema sols us farα perdre temps i espai, ja que els fitxers originals seran automαticament esborrats pel programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel instal╖lador.
Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories:
rescue.bin, linux.bin i root.bin)
rescue.bin i drivers.tgz)
basedebs.tar)
Si teniu funcionant una connexi≤ Ethernet en el vostre ordinador i la targeta Ethernet Θs una de les compilades a dins del nucli de la instal╖laci≤, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal╖laci≤. L'instal╖lador serα capaτ d'instal╖lar el nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet mΘs comuns.
Si teniu una connexi≤ Ethernet per a la qual l'instal╖lador no tingui suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal╖laci≤ i el d'instal╖laci≤ del nucli i els dels controladors dels perifΦrics.
Si instal╖leu sobre un sistema sense cap connexi≤ de xarxa funcional o si la vostra connexi≤ de xarxa Θs vφa PPP (usant el m≥dem) en comptes de Ethernet, llavors necessitareu obtindre tots tres tipus de fitxers abans de comenτar amb el procΘs d'instal╖laci≤.
Sin≤ n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els fitxers d'instal╖laci≤ del sistema d'arrencada. Si fallΘs el vostre primer intent de configurar la xarxa amb l'instal╖lador, llavors podeu sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a realitzar la instal╖laci≤ des del principi.
El fitxer d'instal╖laci≤ del sistema base basedebs.tar actualment
ocupa uns 27M. Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans d'instal╖lar el
sistema base, donat a que Θs millor fer-ho aixφ, no necessitareu aquest fitxer.
La seva localitzaci≤ en la xarxa estα llistada en el apΦndix (Fitxers d'instal╖laci≤ del sistema
base de Debian, Secci≤ 11.2.3.4).
Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un basedebs.tar des
de l'arxiu de Debian, primer instal╖leu debootstrap (apt-get
install debootstrap). Llavors useu el segⁿent comandament:
debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \
MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="i386"
Els fitxers d'instal╖laci≤, incloses les imatges del nucli estan disponibles en diversos "sabors". Cadascun dona suport a un conjunt diferent de maquinari. Els sabors disponibles per a Intel x86 s≤n:
Tot i que s'han descrit el nombre de disquets de 1.44MB que ocupen els diferents jocs, podeu escollir diferents mΦtodes per a la instal╖laci≤.
Els fitxers de configuraci≤ del nucli per a aquests sabors es poden trobar en
els seus repectius directoris en un fitxer anomenat kernel-config.
La localitzaci≤ en la xarxa dels fitxers d'instal╖laci≤ per a cada sabor i386 estα llistat en el ApΦndix. Aquests inclouen:
.../current/images-1.20/rescue.bin.../current/images-1.20/safe/rescue.bin.../current/images-1.44/rescue.bin.../current/images-1.44/bf2.4/rescue.bin.../current/images-1.44/compact/rescue.bin.../current/images-1.44/idepci/rescue.bin.../current/images-1.44/safe/rescue.bin.../current/images-2.88/rescue.bin.../current/images-2.88/bf2.4/rescue.bin.../current/images-2.88/compact/rescue.bin.../current/images-2.88/idepci/rescue.bin.../current/images-1.20/root.bin.../current/images-1.44/root.bin.../current/images-1.44/compact/root.bin.../current/images-1.44/idepci/root.bin.../current/images-1.44/bf2.4/root.bin
La imatge rescue (de rescat) contΘ un nucli Linux comprimit. S'usa per a
arrencar des d'un disquet (quan el transferiu des d'un disquet) i com a font
del nucli Linux quan instal╖leu aquest en la vostra mαquina. El nucli binari
linux.bin Θs un nucli binari sense comprimir. Aquest Θs usat
durant l'arrencada de l'instal╖lador des del disc dur o CD-ROM, i no Θs
necessari per a arrencar la instal╖laci≤ des de disquets.
Retorneu a Creant disquets a partir d'imatges de disc, Secci≤ 4.3 per a informaci≤ important de com crear discs des de les imatges de disquet.
La imatge del disquet arrel (root) contΘ una imatge del sistema de fitxers temporal que es carrega en mem≥ria desprΘs que hagueu arrencat l'instal╖lador.
Els controladors dels perifΦrics poden descarregar-se com a una sΦrie d'matges
de disquet o com a tarball (drivers.tgz). El sistema
d'instal╖laci≤ necessitarα tindre accΘs al fitxer dels controladors durant la
instal╖laci≤. Si teniu una partici≤ de disc dur o esteu connectats a un
ordinador accessible pel instal╖lador (veieu a sota), seria mΘs convenient usar
el tarball. Les imatges de disquet sols seran necessaries si instal╖leu els
controladors des de disquets.
Quan descarregueu els fitxers tambΘ tindrφeu que parar atenci≤ al tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu disquets pel nucli i controladors. L'instal╖lador pot llegir imatges des de moltes classes de sistemes de fitxers, incloδnt les FAT, HFS, ext2fs i Minix. Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu.
L'instal╖lador no podrα accedir als fitxers en un sistema de fitxers NTFS — primer haureu de carregar el controlador apropiat.
En afegiment als anteriors fitxers necessitareu .../current/dosutils/loadlin.exe
(mireu en Fitxers per a
l'arrencada inicial del sistema, Secci≤ 11.2.3.1).
Durant la instal╖laci≤, abans de comeτar-la, esborrareu la/es partici≤/ons sobre la/es que instal╖lareu Debian. Tots els fitxers descarregats seran emplaτats en particions, no en la que penseu instal╖lar el sistema.
Els disquets d'arrencada actualment s≤n usats per a arrencar el sistema d'instal╖laci≤ en moltes mαquines amb disquetera. Els disquets tambΘ poden usar-se per a la instal╖laci≤ del nucli i m≥duls en molts sistemes.
Les imatges de disc s≤n fitxers amb tot el contingut d'un disquet en forma
raw (en cru -sense format-). Les imatges de disc, com
rescue.bin, no es poden copiar simplement als disquets. S'usa un
programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet sense
format. Aix≥ Θs requerit per que aquestes imatges s≤n representacions
d'un disc; el qual requereix fer una c≥pia del sector de les dades des
del fitxer al disquet.
Hi han diferents tΦcniques per a crear disquets des de les imatges de disc, depenent de la vostra plataforma. Aquesta secci≤ us descriu com crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents plataformes.
No importa el mΦtode que useu per a crear els vostres disquets, per≥ haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten inintencionadament.
Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement necessitareu accedir com a root al sistema. Introduiu un disquet verge en la disquetera. I tot seguit useu el comandament
dd if=fitxer of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync
a on fitxer serα la imatge de disc. /dev/fd0 serα el
nom usat per la disquetera, per≥ pot ser diferent en la vostra estaci≤ de
treball (en Solaris, aquesta seria /dev/fd/0). El comandament pot
retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el disquet,
pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la disquetera s'ha apagat
abans d'enretirar el disquet. En alguns sistemas, tindreu que executar un
comandament per a extreure el disquet de la disquetera (en Solaris, useu
eject, mireu la pαgina del manual).
Alguns sistemes intenten muntar automαticament els disquets quan aquests s≤n
inserits dins de la unitat. Podria ser necessari deshabilitar aquesta
caracterφstica per a que l'estaci≤ de treball us permeti escriure els disquets
en mode binari. Desafortunadament, com dur a terme aix≥ variarα
depenent del vostre sistema operatiu. En Solaris, podeu traballar amb la
gesti≤ del volum per a aconseguir l'accΘs al disquet en mode raw. Primer
assegureu-vos de que el disquet estα muntat automαticament (usant
volcheck o el comandament equivalent del vostre gestor de
fitxers). Llavors useu el comandament dd en la forma descrita
anteriorment, reemplaceu /dev/fd0 per
/vol/rdsk/nom_disquetera, a on
nom_disquetera serα el nom de la disquetera que vαreu donar al
formategar el disquet (identifiqueu els disquets am el seu nom). En d'altres
sistemes, pregunteu al vostre administrador.
Si teniu accΘs a una mαquina i386, podreu tindre accΘs als segⁿents programes per a copiar imatges de disquets.
Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS.
http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/
Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat en DOS. Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del Windows no espereu que funcioni. Sin≤ sabeu com arrencar en DOS, sols haureu de premer F8 durant l'arrencada.
NTRawrite Θs un intent de crear una versi≤ contemporαnia de
Rawrite/Rawrite3 que Θs consistenment compatible amb WinNT, Win2K
i Win95/98. El seu us, a traves d'aquest GUI Θs molt evident; seleccioneu la
unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc que desitgeu emplaτar i
premeu el bot≤ d'escriure (Write).
http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/
Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el nucli Linux)
poden mostrar-se en la vostra llengua materna. Per a aconseguir aix≥ sin≤ sou
angl≥fon, desprΘs d'escriure les imatges, tindreu que copiar els fitxers dels
missatges proporcionats i una font al disquet. Per a usuaris de MS-DOS i
Windows hi ha un fitxer d'arxiu de lots setlang.bat en el
directori dosutils, que copia els fitxers correctes. Simplement
entreu en aquest directori (p.e.
cd
c:\debian\dosutils
) i executeu setlang idioma a on idioma serα el codi de les lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple setlang ca per a la llengua catalana. Actualment aquests s≤n els codis de les llengⁿes disponibles:
ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN
Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una instal╖laci≤ no anglesa; si Θs aixφ els noms dels menus i botons poden diferir del que vegeu en la vostra pantalla.
La instal╖laci≤ pot arrencar usant fitxers d'arrencada emplaτats en una partici≤ del disc dur ja existent, o sigui, carregant-la des d'un altre sistema operatiu o bΘ iniciant el carregador d'arrencada directament des del BIOS.
L'instal╖lador no pot arrencar fitxers des d'un sistema de fitxers NTFS.
Si la vostra mαquina estα connectada a una xarxa d'αrea local, podreu habilitar la cαrrega sobre la xarxa des d'una altra mαquina, usant TFTP. Si intenteu arrencar el sistema d'instal╖laci≤ des d'una altra mαquina necessitareu emplaτar els fitxers d'instal╖laci≤ en llocs especφfics d'aquella mαquina i configurar en ella el suport especφfic per a arrencar des de la vostra.
Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a mαquines CATS un servidor BOOTP o un servidor RARP o un servidor DHCP.
El protocol RARP (Reverse Address Resolution Protocol) Θs el que us permetrα dir-li al vostre client quina IP usarα. L'altra manera Θs usant el protocol BOOTP. BOOTP Θs un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adreτa IP i d'on aconseguir una imatge d'arrencada en la xarxa. El DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol -Protocol de configuraci≤ dinαmic del lloc) Θs una extensi≤ de BOOTP, mΘs flexible i compatible cap a enradera. Alguns sistemes sols poden configurar-se mitjanτant DHCP.
El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir l'imatge d'arrencada del client. Te≥ricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secci≤ ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (tambΘ anomenat Solaris) i GNU/Linux.
Per a configurar RARP necessitareu saber l'adreτa Ethernet del client (tambΘ anomenada l'adreτa MAC). Sin≤ sabeu aquesta informaci≤ podeu iniciant en el mode "Rescue" (p.e. des del disquet de rescat) i usar el comandament /sbin/ifconfig eth0.
En sistemes que usin un nucli Linux 2.2.x, necessitareu aportar al nucli una taula RARP. Per a fer aix≥ executeu el segⁿents comandaments:
/sbin/rarp -s nomdelhost-client adreτa-enet-client
/usr/sbin/arp -s ip-client adreτa-enet-client
Si aconseguiu
SIOCSRARP: Invalid argument
probablement necessitareu carregar el m≥dul RARP al nucli o d'altra manera
recompilar el nucli amb suport RARP. Trieu modprobe rarp i
llavors torneu a executar el comandament rarp una altra vegada.
En sistemes que usin un nucli Linux 2.4.x, no hi ha un m≥dul RARP pel que
haureu d'usar el programa rarpd. El procediment Θs molt similar a
l'usat sota SunOS en el segⁿent parαgraf.
Sota SunOS necessitareu assegurar-vos de que l'adreτa del maquinari Ethernet
del client es troba llistada en la base de dades "ethers" (en el
fitxer /etc/ethers o via NIS/NIS+) i en la base de dades
"hosts". En cabat necessitareu arrencar el dimoni RARP. Sota SunOS
4, executeu el comandament (com a root): /usr/etc/rarpd -a; en
SunOS 5, useu /usr/sbin/rarpd -a.
Aquests s≤n els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el
bootpd CMU i l'altre Θs l'actual servidor DHCP, dhcpd
ISC, els quals es troben en els paquets bootp i dhcp
de Debian GNU/Linux.
Per a usar bootpd CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la
lφnia corresponent en /etc/inetd.conf. En Debian GNU/Linux, podeu
executar update-inetd --enable bootps, seguit de
/etc/init.d/inetd reload. De tota manera la lφnia tindria que ser
semblant a aquesta:
bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120
Ara tindreu que crear el fitxer /etc/bootptab. Aquest tΘ el
familiar i crφptic format del bons i antics fitxers BSD
printcap(5), termcap(5) i disktab(5).
Vegeu la pαgina del manual bootptab(5) per a mΘs informaci≤. Per
al CMU bootpd, necessitareu saber l'adreτa fφsica (MAC) del client. Aquest Θs
un exemple del /etc/bootptab:
client:\
hd=/tftpboot:\
bf=tftpboot.img:\
ip=192.168.1.90:\
sm=255.255.255.0:\
sa=192.168.1.1:\
ha=0123456789AB:
Com a mφnim haureu de canviar l'opci≤ "ha", la qual especifica l'adreτa del maquinari del client. L'opci≤ "bf" especifica el fitxer que el client ha de rebre mitjanτant TFTP; per a mΘs detalls mireu Situar les imatges TFTP al seu lloc, Secci≤ 4.5.5.
Per contra, establir BOOTP mitjanτant dhcpd ISC Θs relativament
fαcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de
clients DHCP. Algunes arquitectures requereixen d'una complexa configuraci≤
per a arrencar els clients mitjanτant BOOTP. Si la vostra n'es una d'aquestes,
llegiu-vos la secci≤ Configurant
un servidor DHCP, Secci≤ 4.5.3. Sin≤, segurament sereu capaτos de fer-ho
afegint la directiva allow bootp al bloc de configuraci≤ de la
subxarxa que contingui al client i reiniciant el dhcpd amb
/etc/init.d/dhcpd restart.
En el moment d'escriure aix≥, sols hi ha un servidor DHCP que sigui programari
lliure, anomenat ISC dhcpd. En Debian GNU/Linux, aquest estα
disponible en el paquet dhcp. Aquesta Θs una mostra del fitxer de
configuraci≤ (usualment /etc/dhcpd.conf):
option domain-name "exemple.com";
option domain-name-servers ns1.exemple.com;
option subnet-mask 255.255.255.0;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
server-name "servername";
subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
range 192.168.1.200 192.168.1.253;
option routers 192.168.1.1;
}
host clientname {
filename "/tftpboot/tftpboot.img";
server-name "servername";
next-server servername;
hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
fixed-address 192.168.1.90;
}
En aquest exemple hi ha un servidor "servername" que du a
terme tota la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa
(gateway). Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), aixφ
com el nom del servername i l'adreτa client del maquinari. L'opci≤
"filename" hauria de ser el nom del fitxer que rebreu
mitjanτant TFTP. DesprΘs tindreu que editar el fitxer de configuraci≤ de
dhcpd i reiniciar el servei amb /etc/init.d/dhcpd
restart.
Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu
d'assegurar-vos que el dimoni tftpd estα activat. Aquest serα
habilitat normalment amb la segⁿent lφnia en /etc/inetd.conf:
tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot
Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de
in.tftpd; el necessitareu mΘs avall. L'argument -l
habilita algunes versions de in.tftpd per als requeriments de la
bitαcola (log) del sistema; aix≥ Θs ·til pel diagn≥stic d'errors d'arrencada.
Si heu tingut que modificar el /etc/inetd.conf, tindreu que
notificar sobre la marxa al procΘs inetd que dit fitxer ha
canviat. En una mαquina Debian executeu /etc/init.d/netbase
reload (per a potato/2.2 i en sistemes mΘs nous useu
/etc/init.d/inetd reload); en d'altres mαquines, cerqueu la ID del
procΘs inetd i executeu kill -HUP
inetd-pid.
DesprΘs situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en Descripci≤ de la instal╖laci≤ del
sistema de fitxers, Secci≤ 11.2.3, en el directori de la imatge d'arrencada
tftpd. Generalment aquest directori serα el
/tftpboot. DesprΘs tindreu que fer un enllaτ d'aquest fitxer al
que usarα tftpd per a arrencar un client particular.
Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no tΘ
cap estαndard.
Sovint, el fitxer que el client TFTP cercarα serα
ip-client-en-hexclient-arquitectura. Per a calcular
ip-client-en-hex agafeu cada byte de l'adreτa IP del client i
convertiu-la a notaci≤ hexadecimal. Si teniu a mα una mαquina amb el programa
bc podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opci≤ obase=16
per a establir la sortida en hexadecimal, desprΘs introduiu un a un els
components individuals de la IP del client. Per a
arquitectura-client probeu alguns valors.
NOT YET WRITTEN
Aix≥ Θs mΘs proper a una "instal╖laci≤ TFTP per a poca mem≥ria"
perque no desitgeu carregar el disc RAM sin≤ nomΘs arrencar des del recentment
creat sistema de fitxers arrel NFS. Llavors necessitareu reemplaτar l'enllaτ
simb≥lic per a la imatge tftpboot per un enllaτ a la imatge del nucli (per
exemple linux-a.out). La meva experiΦncia arrencant des d'una
xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis
s'executin en el mateix servidor (l'estaci≤ de treball sparc envia una
solicitut TFTP de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut
RARP). Tot i aixφ, Linux suporta el protocol BOOTP, per≥, no sΘ com posar-ho
:-(( TambΘ tΘ que quedar documentat en aquest manual?
Per a arrencar la mαquina client, aneu a Arrencant des de TFTP, Secci≤ 5.5.
Per a la instal╖laci≤ en m·ltiples ordinadors Θs possible usar una instal╖laci≤
totalment automαtica anomenada FAI. El paquet fai de
Debian ha de ser instal╖lat en un ordinador anomenat el servidor d'instal╖laci≤
(install server). Llavors tots els clients arrencaran des de la targeta de
xarxa o disquet, instal╖laran automαticament Debian als seus discs locals.
Instal╖laci≤ de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versi≤ 3.0.23, 15 May, 2002